En Mario estava, sol a la seva habitació, tocant la flauta travessera. Els seus llavis s'aferraven al metall calent, i les seves mans es bellugaven com dues formigues. Executava la partitura, la melodia, amb claredat i atenció. I tenia vint-i-set persones observant-lo en aquell moment. Com ho sabia? La pantalla del seu móvil, situada davant, deixava veure l'aplicació Periscope, de transmissió de vídeo en directe.
Vint-i-set persones. Tot un rècord per un principiant. En Mario, tocant la flauta travessera, es sentia molt satisfet. Segur d'estar tocant una bona melodia.
De cop i volta l'aplicació li va ensenyar un nou missatge. Un missatge dels programadors que, per tal de posar a prova el seu programa de detecció facial, li preguntava si volia saber quanta gent l'estava observant de debó, tocant la flauta travessera. És a dir, quants dels seus espectadors estaven mirant la pantalla. Com si fos un joc, en Mario va acceptar.
De cop i volta el nombre d'espectadors va passar a ser 3. "Com pot ser?" es va preguntar en Mario. "Si que sóc poc agradable a la vista, pels meus espectadors". Però, lluny de desanimar-se, va seguir tocant, perquè en qüestió de segons va deixar de pensar en Periscope, i en el vídeo, i va passar a fixar-se en la fluïdesa, en la bellesa de la cançó.
Les notes regalimaven com gotes d'un gelat. I, a quilòmetres de distància, una dona duia a passejar el seu gos. Es va trobar amb el veí de la casa del davant i, en mig d'una conversa relaxada, el gos se li va escapar. Havia vist, lluny, un company de la seva espècie, i aquell dia tenia ganes de joc. Va saltar jardins i tanques, fins al punt que la senyora ja el tenia per perdut. Però gràcies a la música d'en Mario, que sortia dels altaveus d'una de les cases, l'animal s'hi va acostar, tafaner. I la persona que se n'encarregava, a la fi, el va poder trobar a temps.
Així és com en Mario, a través de la seva dolça melodia, va poder salvar una desconeguda de molts maldecaps. Però ell no ho va saber ni ho sabrà mai, i encara ara es troba entossudit en fer còrrer els braços com formigues, pel metall.
Fins aquí el fragment de narrativa! Si t'agrada això, demostra-ho afegint aquest blog als teus Favorits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada