Tres tipus de persones

Bon dia somiatruites! Sóc en Bitruvi i gairebé cada dia us duc la millor fantasia que és capaç de produir el meu magnífic pensament! El menú d'avui consta d'una narració feta amb esforços i alegries i, finalment, la recomanació d'un blog que, tot i ser senzill, últimament em té enamorat.
Així doncs, esteu preparats per un minutet de lectura? Endavant!

El senyor Ricardo entra a la recepció per la porta principal. És un local estret i adaptat a les circumstàncies, que té una entrada davant i una altra al carrer de darrere. Observant la cara del nouvingut, la recepcionista sap que és el primer cop que és aquí. I és que el ritme accelerat de la respiració, la tendència de gratar-se el nas constantment... I aquesta suor que no frena mai malgrat l'aire condicionat és obert a màxima potència... Efectivament: aquest és el primer cop que el senyor Ricardo entra a una agència matrimonial.

Després de parlar una mica sobre el funcionament de l'empresa, la recepcionista li explica que, a continuació, li farà un qüestionari.
- La filosofia de la nostra empresa és que al món hi ha dos tipus de persones. Aleshores, què prefereix vostè: la platja o la muntanya?

El senyor Ricardo no sap què respondre. Ho intenta, però es troba bloquejat. És una sensació estranya i incòmode. És clar que podria dir una mentida. Però en el fons sap que davant d'aquesta pregunta no hi ha una resposta prou vàlida i creïble. No seria prou convincent.

En primer lloc, perquè fa dos anys l'home es va embarcar en un vol transoceànic i, per mala fortuna, l'avió va caure en mig de l'oceà Pacífic. Es va poder subjectar a una boia i la corrent el va transportar, com un nàufrag, cap a una illa deserta. Va malviure dels recursos de l'illa durant mig any fins que el va rescatar un transatlàntic. En resum: gràcies a que la illa era diversa i tenia platja i bosc alhora, va poder obtenir el més necessari per la seva desgraciada supervivència. Per aquesta raó, no entén quina és la raó de triar entre platja i muntanya. Per aquesta mena de problemes, el seu cap es nega a donar resposta.

No obstant, hi ha una altra raó per la qual no vol respondre. I és que, des que l'ha vist... si no és tracta d'un parany dels sentiments... Sí, ho sap segur: a primer cop d'ull s'acaba d'enamorar de la recepcionista.

La recepcionista li fa més preguntes. I, després d'un intens interrogatori, el resultat és inaudit: el senyor Ricardo no n'ha pogut respondre cap.

- Em sap greu, però aquí no el podem ajudar - conclou la dona.

Ell, capcot, està a punt de marxar. És estrany! Ja no es sent més nerviós. S'acosta a la sortida quan, de sobte, sent:

- Esperi! Es deixa això. Agafi el paper! De fet, jo hi seré. Però no ho diguis a ningú, que hi vaig: em farien fora de l'empresa.

Al llegir el paper, ell deixa anar un somriure. Hi diu "Club de persones del terce tipus"


Fins aquí el relat d'avui. Espero que hagi estat una bona lectura! Si en voleu més, sempre us podeu apuntar a la llista de lectors VIP, que reben els contes per correu!

(L'opció VIP es troba a dalt de tot a la dreta del blog, en la versió per ordinador)

Ah! i ara el blog que ha inspirat aquest relat. Però abans que res, em moro de ganes de conèixer-vos a Twitter!

http://2kindsofpeople.tumblr.com/