Un instant de canyella

a l'Ariadna

 Un instant de canyella. Va inspirar fort, i va gaudir d'aquella flaire tan intensa, gairebé picant. Va deixar que tots els membres del cos, un per un, es relaxessin. Començant per cap i la columna. Seguit pels braços i les espatlles. Va notar com el seu company l'encerclava amb els seus braços. Va tancar els ulls, i va comprendre la terrible definició que tenia la paraula màgica, dita en aquell moment:

- T'estimo.

Tots dos junts, emparats per la foscor i la brutícia d'aquell piset, s'estimaven. Era evident i, alhora, un misteri. I desitjaven amb totes les forces fer-se el primer petó, però de la boca de l'amant va sortir la frase:

- Però ara no és el temps! És senzill: o ens afanyem o el destí ens atrapa com una ona que avança per la sorra... Com t'ho puc dir? Tu ja saps que estem en perill. No podem perdre ni un sol moment!

Malgrat tot, mentre l'un deia aquestes paraules, tots dos sabien que eren excuses i, per tant, mentida. Per començar: aquell petó que es donaven, omplint de vida una superfície de seda, com un prat on la gespa s'espiga... allò no podria ser mai temps perdut. I, parlant de temps, quin moment podia ser més indicat per degustar la olor de canyella que feia l'altre amant? L'olor de canyella amb què s'impregnava cada dia a l'obrador: senyal d'un moment únic que podrien repetir cada dia.

I es van besar. I no hi va haver res més que un bes sincer, perquè aquell era un amor jove i fresc i tímid, que trobava el plaer veritable amb les coses més senzilles.

De cop i volta, va sonar la sirena. Era un mal moment. El país patia la guerra durant mesos, i aviat arribarien els avions disposats a bombardejar. El front cada cop es trobava més a prop: potser avui haurien de marxar de la ciutat. Per això, als dos enamorats, la desgràcia de separar-se els perseguia.

I també per aquesta raó sabien una cosa que és ben certa: encara que la sort sigui adversa, sempre és bon moment per estimar.


Fins aquí la història d'avui! Si encara estàs llegint això, no ho neguis: aquest blog t'agrada. Així que, per descobrir la millor escriptura creativa, afegeix-me a Preferits! Sóc en Bitruvi i tinc pensats molts més contes com el que acabes de llegir...

Ep! Em moro de ganes de conèixer-te a Twitter!