és caminar cap a un parany desconegut.
ÉS un joc i un viatge, la mirada em crida,
forta i decidida,
mirar-te, estar perdut.
Transformar l'encens en una eterna flama,
impregnar la sala de l'emoció que esculls,
així és com visc la sort de passejar-me
per l'univers de pigues i onades
de la teva cara
i finalment tastar-la,
la dolça
petita
amarganta,
de recepta assajada,
pel respecte vigilada...
Així és tastar la xocolata dels teus ulls.
Bon dia somiatruites! En una entrada recent vaig prometre que, per escriure aquest blog, encara em quedava molt terreny literari per explorar...
Efectivament, acabo de compondre un poema molt ensucrat. En el bon sentit de l'expressió! Una proposta: la xocolata és un afrodisíac, això està demostrat científicament. Però, per un moment, intenteu interpretar aquesta poesia d'una altra manera. Què us ve al cap? Mireu sovint la gent als ulls, en una conversa? Lector, deixa el teu comentari!
I, si has llegit fins aquí, vol dir que no et pots perdre el meu nou compte d'Instagram!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada