Llegeix el diari, que ha comprat al quiosc durant la seva breu passejada matinal. Tots els veïns de la urbanització, si més no els que no estan enfeinats, se'l miren de reüll des de l'ampit de la seva finestra. Cada dia passa el mateix, i la brillantor de la seva mata de cabells es manté constant i fidel als costums.
Per la tarda, ningú sap què fa. És un misteri. Ningú de nosaltres és prou xafarder per resoldre'l. Sí que ens impressionen, però, els rumors que circulen al seu voltant. Hi ha qui diu que el senyor Tomaso està ferit d'amor, i repeteix la mateixa rutina com un mantra, com una cura lenitiva. Però també hi ha qui explica que el senyor Tomaso espera. Espera la seva enamorada, reportera fotogràfica, que el va deixar en un viatge a Katmandú. Tot això són històries, i tota història té un matís de realitat. Així és com, fa una setmana, jo anava amb la meva cosina a fer un encàrrec i ens vam creuar el rostre observador del nostre veí. Però, aquest cop, no només brillava el seu cap gris sinó els seus ulls verds. Tot ell: la mirada, la veu... era cobert per un vernís de felicitat.
- Viva l'amore! - va exclamar, pensant que la jove cosina era la meva enamorada.
Ah, me n'oblidava. És clar que aquí no s'acaba l'anècdota. La nit següent, alguns veïns que celebraven un sopar a la terrassa van veure que quelcom gran i fosc, en forma de disc oval, baixava del cel. Diuen que l'artefacte es va aturar davant la casa del senyor Tomaso i, passats uns minuts, ha marxat deixant enrere un esclat de llum. És clar, tot això que el nostre veí esperi la seva enamorada no és més que una història, però ja us dic jo que a partir d'aquell dia ningú ha tornat a veure aquell italià.
***
Bon dia somiatruites! Primer de tot, moltes gràcies pel suport que he estat rebent aquestes setmanes! Però recordeu que, sigui com sigui, mentre tingui un sol lector seguiré escrivint. I aquest lector podries ser tu.
Així que... gaudeix de la meva literatura per e-mail! Tens la opció a dalt de tot de la barra lateral del blog.
Fins la propera!
